Castelló medieval



 El dia 7 de desembre vam fer una excursió pel centre de Castelló per veure com era la nostra ciutat en l'època medieval. En primer lloc ens van ensenyar una maqueta de la ciutat amb la primera muralla i la segona, que es va construir quan la ciutat va créixer. En aquesta maqueta vam veure quins eren els tres carrers principals de la ciutat en aquell temps: el carrer Major (era per on passava la séquia major), el carrer d' Enmig i el carrer d'Amunt (actual carrer Alloza). Així mateix, ens van dir que el carrer Governador està construït sobre la muralla est i que l'avinguda Rei en Jaume sobre la muralla oest.

A continuació, vam anar a la plaça Fadrell, que antigament era l'alqueria de Benirabe, una de les més fèrtils de la Plana ja que la séquia passava pel seu costat. Per eixe motiu, aquest lloc juntament amb l'alqueria de Fadrell van ser els primers llocs on la gent que va baixar del Castell Vell per repoblar la Plana es van instal·lar. Aquesta gent va conviure, en un principi, amb els musulmans que habitaven la zona i més endavant, quan Jaume I va enviar gent de Lleida per poblar la nova ciutat, els van expulsar aprofitant les barbaritats que els almohades estaven fent a Andalusia. 

La següent parada va ser la plaça de Na Violant d'Hongria on hi havia una còpia de la Carta Pobla, el document que Jaume I va enviar al seu lloctinent general a València, Ximén Pères d'Arenós, per a que construïra la primera ciutat de Castelló. En aquest document atorgava privilegis als seus habitants, com ara que no pagaren impostos o que els seus descendents pogueren heretar propietats. Al costat de la Carta Pobla apareixia la imatge de la segona muller de Jaume I, Na Violant, amb qui va tindre nou fills, dos dels quals, Jaume II i Pere I, van heretar el seu regne més tard.
En acabar la visita a la plaça, ens vam dirigir cap al Fadrí i pel camí ens vam aturar als carrers dels 

Peixaters, dels Caçadors i dels Sabaters, on es van explicar què era un gremi i vam veure també la façana del palau d'un noble. Acte seguit, vam passar pel carreró de l'Ecce Homo, un típic carrer medieval. 


En arribar a la plaça Major, vam visitar la concatedral de Santa Maria de la qual només es mantenen originals les dues portes laterals perquè l'església original era de fusta i es va cremar, i la seua reconstrucció en pedra va ser pràcticament destruïda durant la Guerra Civil. La concatedral estava orientada cap a l'Orient per aprofitar la llum del Sol al màxim i perquè així, al mateix temps, mirava cap a Jerusalem, un dels principals punts de peregrinació de la Cristiandat. 
Davant de la porta principal de Santa Maria hi ha un laberint, tot i que aquest símbol estava normalment dins de les esglésies. De construcció recent, aquest és de mabre i granit i representa el camí que les persones han de recórrer al llarg de la seua vida sortejant obstacles per assolir la vida eterna.

A la plaça Major es vam assabentar també que l'antic cementeri cristià de la ciutat estava situat davall de l'ajuntament actual abans que fóra traslladat al Passeig Ribalta i finalment al seu lloc actual. 
La següent visita va ser el Fadrí, un campanar de 191 escales que vam pujar i on vam veure en tres diferents plantes, la maquinària del rellotge, la vivenda del campaner i la presó, a més de les campanes del terrat amb les quals el campaner, Fabio, ens va fer una demostració.

En baixar vam veure la plaça de les Herbes, lloc on estava situat el primer mercat de la ciutat i que porta aquest nom perquè quan el mercat es va traslladar al seu lloc actual, els venedors d'herbes es van quedar allí.

Al costat d'aquesta plaça estava la Llotja del Cànem. En un principi, allí es venia arròs i seda, entre altres productes, però a causa de les malalties que els mosquits produïen, el rei va acabar prohibint el cultiu d'arròs i la seda; també es va deixar de vendre amb el temps, perquè el seu preu va caure i en el seu lloc es va cultivar el cànem per a fabricar cordes per als vaixells.

Després vam anar al museu etnològic, on una guia ens va explicar els orígens de Castelló a partir d'una exposició sobre el Castell Vell que hi havia en aquell moment a l'edifici i vam aprofitar també per conéixer les ferramentes tan rudimentàries que utilitzaven els nostres avantpassats. 
Finalment vam visitar la juderia i la moreria de l' antigua ciutat. A la moreria ens vam aturar davant de l'església de Sant Nicolau, construïda sobre l'antiga mesquita, i allí ens van contar que segons la llegenda de Josep Pascual i Tirado el brancal està fet amb el dit de pedra que es va trencar Tombatossals quan estava construint la ciutat, i amb el que va sobrar del dit encara va donar per fer els dos guardacantons de l'entrada de la casa que hi ha davant de l'església.

Text de Pau Serrano 2n ESO-PMAR

Comentarios

Entradas populares de este blog

Ana Pazos in memoriam

No al bullying. Contra el acoso escolar

L’IES Bovalar també investiga