El dimecres passat alguns alumnes de 1r d’ESO del nostre institut va anar d’excursió a Eslida i a Aín, dos pobles pertanyents al parc natural de la serra d’Espadà. Primer de tot vam anar a l’institut i ens vam esperar davant de la nostra fila, com si fora un dia de clase normal, llevat de que la motxilla era més menuda, ja que no portavem els llibres de les assignatures que ens hagueren tocat perque ens anavem d’excursió.
Quan van entrar totes les altres classes en va anar a l’autobús, que ens va portar fins a Eslida on hi havia un edifici. Dins de l’edifici, un xic ens va explicar què era un parc natural. Era unlloc on s’havien de seguir unes normes i es protegia perquè tenia alguna cosa que els diferenciava dels altres llocs, per exemple, el parc natural de la serra d’Espadà és parc natural, ja que és l’únic lloc de la Comunitat Valenciana on podem trovar sureres. També ens va explicar que a la Comunitat Valenciana hi ha 22 parcs natunals com: el prat de Cabanes-Torreblanca, l’Albufera, el desert de les Palmes, les illes Columbretes, entre d’altres, i ens va ensenyar un mapa dels llocs on podem trovar sureres en el món. Ens vam sorprendre molt, ja que només els trobem al voltant del Mediterrani. Després vam entrar en una sala on ens van posar un vídeo on eixien fotografíes de la fauna, la flora, la indústria, l’agricultura, la ramaderia i els petits pobles del parc natural.
Quan va finalitzar, vm eixir per la porta de darrere a un pati, on vam berenar. En acabar vam tornar a pujar a l’autobús que ens va portar fins a Aín. Allí vam anar a fer una ruta per un camí mentre el xic ens va explicar moltes coses: que les sureres només creixen en muntanyes on la roca no tinga cal, que les sureres utilitzen el suro per a protegir-se del foc en cas d’incendi, que les persones l’utilitem sobretot per a fer taps per a tapar es botelles de vi, etc. A continuación vam seguir caminant fins que vam parar un momento, ens vam sentar i vam tancar els ulls durant un minut, en el qual vam percebre molts sons que abans no haviem pogut. Vam caminar una estona més fins un punt on el xic se’n va anar per un camí, que es dirigia cap al poble, a la dreta, i nosaltres, per un camí, que es dirigia cap al castell, , a l’esquerra, i vam pujar fins a dalt del castell. El castell estaba en ruines, però devia de ser molt gran, ja que, les muralles que quedaven estaven molt lluny l’una de l’altra. Vam tornar a baixar, però en lloc de per on haviem pujat, pel camí per on havia baiat ell, que era més curt. Vam tornar a l’autobús i va anar fins a Castelló, davant del nostre institut, on haviem començat.
Alicia Fernández de la Pradilla Ibáñez 1r C
